10 Gener 2020

Activitat física i sòl pèlvic

El gener és un mes de nous propòsits i un dels més habituals és realitzar més activitat física.

L’ Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’activitat física com a qualsevol moviment del cos realitzat pels músculs i que exigeixi un cost energètic. La inactivitat física és la causant d’aproximadament el 21-25% dels càncers de mama i colon, el 27% de la diabetis i el 30% de les cardiopaties isquèmiques. Hem d’entendre que no existeix un ésser humà sedentari sa, sinó que el moviment forma part de la nostra genètica.

Un nivell regular i adequat d’activitat física ajuda a:

  • Reduir el risc d’hipertensió, cardiopatia coronària, accident cerebrovascular, diabetis, depressió, càncer de mama i colon.
  • Millora la salut òssia i funcional.
  • Influencia en l’equilibri calòric i el control del pes.

Però, quan ens centrem en el sòl pèlvic, l’activitat física pot ser una moneda de doble cara. Abans de res hem d’entendre que aquest conjunt de músculs, anomenats sòl pèlvic, són els que tanquen la pelvis per baix i, entre varies funcions, amortigüen les pressions que es produeixen.

M’agradaria que us imaginéssiu la zona de l’abdomen com un globus, on per la part de dalt trobem el diafragma (el principal múscul respiratori), per la part de baix el sòl pèlvic i per la part central la musculatura abdominal i vertebral que tanca tota l’esfera. Això forma una cavitat que s’anomena esfera abdomino-pelviana i és molt important el treball conjunt que fan tots aquests músculs. La cavitat està formada per musculatura i això provoca que sigui fàcilment deformable, és a dir, que l’acció d’un grup muscular influenciï molt en els altres grups musculars, però també en el comportament visceral, en la postura, etc. En general, influenciarà en com ens movem.

Quan ens centrem en el sòl pèlvic podem veure que hi ha disciplines esportives que provoquen una pressió important sobre el sòl pelvià, sigui per l’acció en sí o perquè el cos no està preparat per fer aquell exercici. En una noticia que va sortir en el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya deien que “entre el 20% i el 51% de les dones esportistes de 25 a 45 anys pateixen d’incontinència urinària, al marge que tinguin o no fills”. Llavors, és important decidir quina activitat física volem fer tenint en compte la condició en la qual ens trobem.

Les disciplines esportives més “perjudicials” són atletisme, bàsquet, futbol, tenis, voleibol, gimnàstica esportiva, aeròbic, córrer, etc. perquè provoquen salts, grans o petits, que es repeteixen sobre el sòl pelvià que ha de contrarestar o absorbir-los. Si sumem una mala postura en la realització de l’activitat física, un sòl pèlvic dèbil, una mala respiració, una faixa abdominal incompetent, és a dir, una esfera abdomino-pelviana inadequada per a poder fer aquella acció, poden aparèixer símptomes com la incontinència urinària o la modificació de la posició original d’algun òrgan pèlvic.

Amb aquesta entrada no estic dient que no s’hagi de fer exercici, sinó que es faci en unes bones condicions físiques i de consciència del cos, o que es tingui en compte quina disciplina estem elegint per a què no hi hagi lesions. Dins del gran ventall d’activitat física, n’hi ha que són més respectuoses amb el sòl pèlvic com: natació, caminar, ciclisme o spinning suau, aquagym o pilates i ioga, sempre que hi hagi una bona consciència del cos (control de la faixa abdominal,  co-activació entre l’abdomen i el sòl pelvià i bona respiració). Si tot i així, no es vol deixar l’activitat física d’impacte, és important estar en una bona forma física, conèixer el cos i, tal vegada, realitzar després algun exercici compensatori com la Gimnàstica Abdominal Hipopressiva.

I per acabar, m’agradaria compartir un parell d’iniciatives divertides que es van dur a terme en altres països per estimular l’activitat física entra la població:

Al cap i a la fi, moure’ns no és tan difícil!

 

Marta Seguí, fisioterapeuta.