El sistema immunitari

El cos està exposat contínuament a bacteris, virus, fongs i paràsits. Aquests agents nocius poden ser interns o externs i són capaços de provocar lesions o malalties importants, un clar exemple el trobem en el virus que actualment ens està confinant a casa.

Per sort, el cos també té un sistema especial per combatre aquests microorganismes infeccions i substàncies tòxiques: EL SISTEMA IMMUNITARI. Es defineix immunitat com la capacitat de protegir-nos de danys o malalties mitjançant les nostres defenses.

El sistema immunitari es divideix en:

• Innat

El sistema innat és el que apareix en primera instància i ataca sense reconèixer a què està atacant. Com a primera línia de defensa hi ha les barreres físiques i químiques com la pell o les mucoses, i com a segona línia els organismes que viuen en aquestes barreres (substàncies antimicrobianes o cèl·lules assassines anomenades Natural Killers).

• Adaptatiu

El sistema adaptatiu és aquell que requereix un reconeixement i desenvolupa una resposta específica per aquell patogen, els anticossos. Aquest fet permet que el sistema tingui memòria i que, si en algun moment torna a aparèixer el mateix patogen, la resposta sigui més ràpida.

El funcionament del sistema adaptatiu, quan entra un patogen a l’organisme, sempre provoca que una cèl·lula, anomenada cèl·lula dendrítica, agafi una porció del patogen i la presenti a una altra cèl·lula per realitzar una resposta. Es poden diferenciar tres respostes en funció del patogen atacant:

Th1

La resposta Th1 és la que es produeix quan el patogen que ataca són virus o bacteries intracel·lulars.

És aquella resposta on una cèl·lula del sistema immunitari, el limfòcit, crea uns anticossos per atacar el virus. Aquests anticossos específics són els que ajuden al cos a tenir memòria si torna a aparèixer el mateix virus.

Alhora, apareixen diferents cèl·lules que ataquen al virus o a les cèl·lules infectades, com per exemple els Natural Killers.

Aquesta resposta anirà acompanyada d’ inflamació i augment de temperatura (febre).

Th2

La resposta Th2 és la que es produeix quan els patogens que ataquen són helmints o cucs.

En aquest cas també es produeixen anticossos per atacar a l’helmint, però alhora apareixen altres cèl·lules com els eosinòfils, el quals creen histamina.

La nostra convivència amb els helmints o els cucs és natural, sempre n’hi ha hagut en el nostre ecosistema. El problema és quan la presència es veu augmentada i la resposta es descontrola, provocant símptomes d’al·lèrgia. L’excés de presència d’histamina pot provocar els símptomes típics d’al·lèrgia com la rinitis, l’asma, l’èczema o la pell atòpica, entre molts altres.

Th17

La resposta Th17 és la que es produeix quan els patogens que ataquen són fongs o bacteries extracel·lulars.

Com en totes les respostes del sistema immunitari adaptatiu, es creen anticossos per atacar. A més a més, en aquest cas, els neutròfils seran les cèl·lules que ajudaran en aquest sistema a eliminar el patogen.

Una altra característica de la resposta Th17 és que manté la primera línia de defensa. Amb això vull dir que, quan el cos es troba en una situació d’antiinflamació, és a dir, sense patogen; la resposta Th17 allibera unes substàncies que ajuden a cuidar les mucoses que ens protegeixen. En canvi, quan el context és inflamatori, l’activació constant d’aquesta resposta provoca que els neutròfils puguin ocasionar dany ossi, articular o vascular.

Per concloure, m’agradaria que quedés clar que el cos té els seus mecanismes per atacar als patògens i les reaccions com la inflamació o la febre tenen la seva funció, sempre que sigui dins uns paràmetres controlats.

A més a més, perquè el cos funcioni correctament, és important intentar viure amb un cos sense reaccions inflamatòries com per exemple per una al·lèrgia o per una alimentació no adequada que no cuidi el nostre sistema digestiu.

Marta Seguí, fisioterapeuta i psiconeuroimmunòloga.

BIBLIOGRAFIA

• Compendio de Fisiologia Medica – Guyton & Hall
• Principios de Anatomía y Fisiología – Tortora & Derrickson