08 June 2020

El cortisol i la placenta

El cortisol és l’hormona que ens permet estar en alerta i preparar el cos per passar a l’acció. La influència d’aquesta hormona és global, és a dir, arriba a tot el cos. Quina influencia tindrà, doncs, sobre la mare? i sobre el nadó?

La placenta

La placenta és un òrgan en si mateix. La seva importància recau, sobretot, en la influència que té en la programació del nadó.

Es crea a partir de la unió de l’òvul i l’espermatozoide. Es podria dir que la implantació d’aquesta placenta i de l’òvul fecundat és realment una invasió de la mare, amb l’objectiu d’aconseguir tot l’aliment necessari perque el fetus creixi.

La localització habitual de la placenta és a la part superior de l’úter, però a vegades es pot trobar a altres zones podent ocasionar un problema, tan durant l’embaràs com durant el part.

Llavors, podríem definir la placenta com el canal pel qual la mare proporciona oxigen i aliment, però també és el mètode a través del qual el fetus expulsa el diòxid de carboni i altres metabòlits de rebuig. El creixement fetal depèn de la facilitat de la placenta per transportar els nutrients de la mare al nadó.

imatge extreta de: Tratado de ginecología y obstetrícia - Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia

imatge extreta de: Tratado de ginecología y obstetrícia – Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia

A més a més, la placenta segrega les seves pròpies substàncies per crear el millor context pel fetus. Algunes de les més importants són: gonadotropina coriònica humana, estrògens, progesterona i somatomamotropina coriònica humana.

 

 

 

 

 

Comunicació

La fórmula en què la mare i el nadó es comuniquen és a través de les hormones, i el canal, la placenta. Aquest és el motiu pel qual la placenta es considera un òrgan neuro-endocrí, on el sistema nerviós i endocrí de la mare influenciaran en el sistema nerviós i endocrí del nadó.

  • Cortisol

El cortisol és l’hormona de l’estrès i sorgeix de l’eix HPA. De forma molt resumida, podríem dir que aquest eix provoca que s’activi el sistema nerviós autònom simpàtic quan ens trobem davant una situació d’estrès. Aquesta activació, prepara al cos per “lluitar o fugir”, mobilitzant les reserves energètiques al múscul per a què aquest es pugui contreure amb potència i rapidesa; així com també desplaçar la glucosa al cervell per a què aquest pugui reaccionar de forma eficient. Aquestes mobilitzacions es fan a través de l’alliberació d’adrenalina, noradrenalina i dopamina. A més a més, la noradrenalina causa una cascada a nivell cel·lular que provoca l’alliberació de molècules que inflamen el cos i que activen l’eix HPA el qual produeix cortisol (glucocorticoides).

En el cas del nadó, durant la seva gestació, s’ha descrit que existeix un augment de la secreció de glucocorticoides, concretament d’aminoàcids, per ajudar a l’entrada d’aliment i a crear els teixits.

En canvi, en la mare s’intenta controlar. Hi ha un enzim que evita que el cortisol de la mare arribi al nadó. El problema llavors semblaria que està solucionat: encara que la mare estigui estressada, el nadó no ho rep. Però existeixen alguns factors que fan que l’enzim anteriorment mencionat disminueixi la seva funció. Alguns exemples podrien ser els tòxics (tabac o alcohol), la inflamació, les infeccions o l’estrès crònic.

A més a més, un augment de cortisol matern també provoca que la capacitat de secretar progesterona per part de la placenta es vegi disminuïda.

  • Progesterona

La progesterona és una de les hormones més importants de l’embaràs. Durant la gestació va augmentant la seva concentració fins a duplicar-se.

Algunes de les funcions de la progesterona durant l’embaràs són assegurar la nutrició del fetus, reduir la contractibilitat de l’úter o preparar el pit per a la lactància.

 

Marta Seguí, fisioterapeuta i psiconeuroimmunòloga.

 

Bibliografia

–      Web de El Parto es Nuestro

–      Blog de Regenera

–      Llibre: Niños Sanos, Adultos Sanos

–      Compendio de Fisiologia médica – Guyton & Hall

–      Tratado de Ginecología y Obstetrica – Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia