El Postpart

L’embaràs és un període d’alegria i energia, però poques vegades es parla del que ve després: el postpart. A la consulta em visiten mares envoltades de dubtes, de sensacions noves o símptomes que les incomoden. Em preocupa que normalitzem el que no és normal, sobretot en un període on la solitud i el cansament són els grans protagonistes.

La definició del postpart depèn d’on es busca. Segons l’OMS (organització mundial de la salut) el postpart és el període que va des del naixement de la criatura fins a les 6 setmanes després. Considero que aquesta definició s’allunya molt de la realitat. Per mi el postpart és el període que va des del naixement de l’infant fins que la mare es torni a sentir recuperada. A vegades es vol determinar i es diu que va fins als tres anys després del part, en funció de la durada de la lactància o del tipus de part, entre d’altres. Només tenint en compte això, ja canviaríem la visió de la maternitat o de les exigències que es fan a la mare. El cos de la dona sofreix una autèntica metamorfosis amb l’embaràs, llavors no podem exigir que la recuperació sigui molt més ràpida que els nou mesos que dura aquest.

En funció de com anés el part, la recuperació i els símptomes seran inexistents, lleus o més greus. El cos de la dona està preparat per un part vaginal, però això no vol dir que la musculatura de la zona, el sòl pèlvic, no es pugui lesionar durant el part, provocant símptomes com incontinència urinària, incontinència fecal, dolor a la cicatriu, si n’hi ha; caiguda d’algun òrgan pèlvic, restrenyiment, desconfort en les relacions sexuals, entre altres. Aquests símptomes també es veuen influenciats pel grau de la distensió de la faixa abdominal: Durant l’embaràs la musculatura abdominal s’ha d’estirar per permetre el creixement del nadó i, després del part, pot quedar distesa i inactiva. No em refereixo a la part estètica de la panxa, sinó a senzillament mantenir una bona postura o a la funcionalitat per gestionar les presions que es desenvolupen a nivell abdominal amb els moviments normals i rutinaris, sobretot en una mare que està tot el dia carregant la seva filla o fill.

La fisioteràpia perineal ofereix els recursos perquè els símptomes siguin menors o per facilitar el camí de recuperació d’aquests. El primer que s’ha de fer és avaluar les diferents musculatures i les relacions que s’estableixen entre elles, a continuació, mitjançant la consciència corporal, els exercicis de kegels (contraccions vaginals), la Gimnàstica
Abdominal Hipopressiva, el mètode 5P, les tècniques manuals, entre d’altres, podem aconseguir que la funcionalitat d’aquest sistema sigui quasi perfecte. Al cap i a la fi, la recuperació postpart, consisteix en oferir recursos perquè la dona torni a connectar amb el seu “nou” cos i que descobreixi que amb petits canvis milloren les sensacions. El més màgic de la recuperació postpart és que sempre acaba empoderant a les mares perquè descobreixin que elles són el motor d’acció.

Marta Seguí, fisioterapeuta i psiconeuroimmunòloga.