Sexe, hormones i gestació
Aquest cop vull parlar de les relacions sexuals durant l’embaràs i el postpart.
EMBARÀS: ÉS BO O NO ÉS BO TENIR RELACIONS?
Abans d’entrar en el gruix de l’entrada crec que és important diferenciar entre desig sexual i excitació. El primer el podríem definir com la motivació o interès en el sexe, en canvi l’excitació és la resposta física que acompanya a un acte sexual. En el cas dels homes l’excitació és bastant visible, però en el cas de les dones no. Els factors que poden influir en la manca de desig sexual són problemes amb la parella, disgustos laborals, falta d’educació sexual, preocupacions familiars, estrès, entre altres factors més externs. En canvi, els factors que influencien en la manca d’excitació poden ser problemes de salut com per exemple problemes cardiovasculars o metabòlics. En el cas de les dones, els canvis hormonals també poden tenir un paper més rellevant del que ens pensem.
Durant l’embaràs, les hormones que estan més altes són els estrògens i la progesterona. Durant l’acte sexual aquestes dues hormones participen en el desig sexual, és a dir, que la dona gestant podria no notar canvis respecte a les ganes de tenir relacions amb la seva parella. Malgrat això, simplificar-ho tot a les hormones no és real perquè existeixen molts altres factors que també hi influencien, el cos de la dona sofreix una vertadera metamorfosis durant la gestació. Tots aquests canvis poden fer que la futura mamà no se senti còmode amb el seu nou cos, sobretot al final de l’embaràs per la manca de moviment i la sensació de pesadesa. Aquest és el moment on la imaginació per buscar noves postures i la comprensió de la parella poden ser molt importants. La següent pregunta que em sorgeix és: què sent el bebè durant les relacions? Durant
l’orgasme les hormones que més brillen són les endorfines i l’oxitocina. Doncs amb la gran unió que hi ha entre el bebè i la mamà, també notarà els seus efectes, és a dir, l’efecte d’hormones de l’amor, del plaer, de la unió… La gran por de moltes parelles és que amb les relacions es pugui tocar al bebè, però volia esmentar que això és impossible. La criatura està protegida amb la seva bossa amniòtica dins de l’úter que, a més, presenta un tap mucós en el coll uterí per evitar el contacte amb l’exterior.
POSTPART: QUÈ PASSA SI NO TINC GANES DE TENIR RELACIONS?
La resposta a aquesta pregunta és: lògicament RES! No és una etapa fàcil per una dona per molts motius: el cansament, la demanda de la criatura, la culpa, les poques hores de son, la incomoditat amb el seu cos, les cicatrius, el còctel hormonal, els comentaris de l’entorn, entre altres. Si a més l’acompanyant exigeix o insinua que vol tenir relacions sexuals, pot derivar amb un sentiment de culpa, i això pot acabar en consentir unes relacions sense ganes i, fins i tot, amb dolor… El que toca en aquests casos és dir NO, ARA NO ÉS EL MOMENT. A més dels motius esmentats anteriorment, la libido es veu disminuïda per un tema hormonal. L’hormona protagonista durant la lactància és la prolactina, la gran inhibidora del desig sexual. Imaginem la intensitat del seu efecte que augmenta en el període refractari després de l’orgasme. Llavors, com hem de voler tenir relacions en el postpart? A més a més, la relació amb el nadó genera molta oxitocina i cada cop que succiona el mugró
se’n genera més. És també per aquest motiu que la dona convertida en mare està hormonalment satisfeta i complaent amb la situació. Així i tot, si alguna dona en té ganes, que gaudeixi al màxim perquè això serà beneficiós per ella, pel bebè i per la relació.
Marta Seguí, fisioterapeuta i psiconeuroimmunòloga.