18 Abril 2020

La importància del contacte “pell amb pell”

La situació actual de confinament ens ha obligat a canviar les coses més rutinàries del nostre dia a dia. Hem hagut d’aprendre a viure amb la incertesa del què passarà demà.

Si a aquest no-control se li suma estar al final de l’embaràs, la inseguretat augmenta molt més. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar clar en un comunicat del passat 18 de març que totes les dones, inclús aquelles que tenien el Covid-19, tenien dret a ser respectades i informades, estar acompanyades durant el part, tenir el seu fill en braços després de néixer i alletar-lo si ho desitjaven. Malgrat això, hi va haver alguns hospitals del territori espanyol que es van plantejar prohibir l’acompanyament durant el part o forçar a accions no necessàries, com una cesària.

Aquesta entrada no és per fer una crítica, sinó per presentar-vos l’evidència científica que dóna valor a la necessitat del contacte físic del nounat i l’impacte que té a llarg termini.

El neurocientífic perinatal Nils Bergman va demostrar, en un estudi del 2004, que el contacte pell amb pell entre la mare i el nounat era molt important. En aquell estudi comparava la rapidesa en la recuperació de les alteracions cardíaques i respiratòries en nadons prematurs que estaven pell amb pell o en una incubadora. A la conclusió, va expressar que la necessitat de cridar al metge es veia disminuïda en els bebès del primer grup.

Si cerquem una informació més recent, trobem una revisió del 2019. En aquesta, es reafirma que fer pell amb pell té beneficis tan per la mare com pel nadó. En el cas del bebè, hi havia una disminució de les conseqüències negatives de l’estrès de néixer, una regulació de la temperatura més optima, menys plor i millores en la lactància materna.

El contacte físic és la primera gran recompensa que rebem al néixer i ens aporta una dosis molt alta de dopamina. La dopamina és una hormona que s’allibera a nivell cerebral. Ens ajuda a la recerca del plaer, però també participa en els processos de recompensa juntament amb les endorfines, fent que repetim comportaments que ens proporcionen plaer.

El tacte i l’olor de la mare aniran estructurant el circuit de la recompensa del nounat. Aquest circuit, també s’activarà a través de l’alimentació, de la hidratació i del moviment. Aquests quatre pilars són els que formen el circuit de la recompensa, però tots ells són fàcilment alterables: Si alguna d’aquestes recompenses no està coberta, l’equilibri desapareix.

A llarg termini, aquells nadons que no han tingut el contacte físic i l’amor dels pares es tornen adults que estan buscant recompenses fàcils i a grans dosis. Ens tornem addictes a la pujada de dopamina que aporta, per exemple, el sucre, la cafeïna, les drogues o el reconeixement social.

Llavors, hem de tenir clar que la separació després del part i durant el primer període de vida crea estrès en el nadó que provoca canvis hormonals, metabòlics i cognitius que l’afectaran durant tota la vida.

 

Marta Seguí, fisioterapeuta i psiconeuroimmunòloga.

 

Bibliografia:

  • Bergman N. Linley LL. i Fawcus SR. (2004). Randomized controlled trial of skin-to-skin contact from birth versus conventional incubador for physiological stabilization in 120-to-2199 grams newborns. Acta Pædiatrica; 93, 779-785.
  • Widstöm, AM., Brimdyr, K., Svensson, K., Cadvell, K. i Nissen E. (2019). Skin-to-skin contact the first hour after birth, underlying implications andclinical practice. Acta Pædiatrica; 108, 1192–1204
  • Bystrova K, Widström AM, Matthiesen AS, Ransjö-Arvidson AB, Welles-Nyström B, Wassberg C, Vorontsov I, Uvnäs-Moberg K. (2003). Skin-to-skin contact may reduce negative consequences of “the stress of being born”: a study on temperature in newborn infants, subjected to different ward routines in St. Petersburg. Acta Pædiatrica;92(3), 320-326.
  • Hu H. (2016). Reward and Aversion.The Annual Review of Neuroscience; 8(39), 297-324.
  • Esch, T. I Stefano, G.B. (2011). The neurobiological link between compassion and Love. Medical Science Monitor; 17(3), RA65-75