La preparació al part és necessària?
Tot comença amb un moment de plaer. L’èxtasi que fusiona dues cèl·lules i comença la major invasió mai vista en el cos humà: l’embaràs.
Sé que veure això així és resumir-ho molt, però realment l’embaràs és una invasió d’un cos estrany sense que el sistema immunitari respongui, sinó que senzillament el protegeix i l’alimenta. Per fer aquesta metamorfosi, el cos de la dona pateix molts canvis: a la columna, al centre de gravetat, als òrgans interns, a la musculatura abdominal i pèlvica, entre altres. Totes aquestes modificacions desapareixen després del naixement.
En el nostre sistema sanitari s’ofereix el que s’anomena: preparació al part. Després de moltes lectures i visites post-parts a la consulta, em demano si realment necessitem preparar-nos per un esdeveniment tan natural com parir. Tots els mamífers ho fan sense preparar-se, per què nosaltres necessitem ajuda?
Al llarg de la nostra història com a homo sàpiens sàpiens hem hagut de necessitar ajuda per realitzar aquest fet. Això ha fet que actualment els parts estiguin molt medicalitzats i algunes futures mares tenen por de si ho sabran fer. Però el que tinc molt clar és que SÍ que en sabem, ho hem fet milions de vegades al llarg de la historia! Aquest és el missatge que m’agrada deixar clar a les futures mares.
Tot i així, sí que és necessària l’ajuda per parir i els motius són:
- Mida del cap: Com espècie tenim un crani molt gran per poder albergar el cervell tan gegant que tenim. La capacitat cerebral d’un sàpiens modern és de 1200-1400 cm3, comparem-los amb els 600 cm3 dels primers homes de fa 2,5 milions d’anys.
- Recorregut del canal del part: Aquest punt és el més important i el motiu d’això és la bipedestació. El canal del part dels homo sàpiens sàpiens no és recte com ho eren els de les ardipitheus ramidus (primers primats) o els animals quàdruples, sinó que sofreix algunes angulacions fent que el fetus hagi de realitzar varies rotacions sobre ell mateix.
- No podem agafar el bebè: A causa de les rotacions que ha de fer el nadó per avançar pel canal del part i que amb la bipedestació la vagina s’ha desplaçat cap endavant, el bebè surt mirant cap al còccixs. Quan ho comparem amb altres primats veiem que neixen mirant cap al ventre de la mare de manera que aquesta li és molt fàcil apropar-lo cap al seu pit, netejar el nas i la boca si hi ha alguna obstrucció o desenrotllar el cordó umbilical si és necessari.
Això fa que el suport durant l’embaràs pugui ser una manera per empoderar a les futures mares i que el part es desenvolupi favorablement. Aquest ajut pot ser des de lectures interessants, auto-coneixement del cos (extern i intern), alliberació de la pelvis, activitat física, bona alimentació, etc. El que no s’hauria de fer és proveir-les de por d’un procés tan màgic, transformador i natural com és el part.
Quan treballo amb “les meves mamas embarassades” intento que el coneixement de la seva vagina sigui el més alt possible, posant en pràctica el massatge perineal, que alimentin la seva ment amb recomanacions de lectures, que la parella agafi un paper actiu ensenyant-li què pot fer per ser un gran suport o que no tingui por al dolor que acompanyarà al part simulant petites contraccions. Com a terapeuta sé perfectament que saben fer-ho i els hi repeteixo constantment, però aquestes ajudes senzillament calmen la ment.
Marta Seguí, fisioterapeuta.
BIBLIOGRAFIA
– La Cadera de Eva (José Enrique Campillo Álvarez)
– Sàpiens (Yuval Noah Harari)
– El primer viaje de nuestra vida (Juan Luis Arsuaga)
– Parir (Ibone Olza)