Relacions sexuals i gestació

A la consulta parlo de mirar-se, de tocar-se, de masturbar-se, parlo d’orgasmes… Així que he
decidit fer aquesta entrada sobre les relacions sexuals i què passa durant l’embaràs i la lactància.

QUÈ PASSA A NIVELL HORMONAL DURANT UNA RELACIÓ SEXUAL?
Les hormones i el comportament estan extremadament correlacionats en quasi qualsevol situació
del dia a dia, i en el sexe no és menys.
Però abans de res, hem de saber què és una hormona: són un tipus de missatgers per a què les
cèl·lules del nostre cos es puguin comunicar entre elles, i aconseguir així que les funcions es facin
de forma coordinada. N’hi ha de molts de tipus, aquí només us parlaré de les més importants en
relació al sexe.

• Testosterona. Principal hormona masculina que participa en la definició dels caràcters
  masculins, i també és la principal hormona del desig sexual. En les dones també se’n crea,
  a nivell ovàric, amb menor quantitat i influeix menys en impulsar la motivació sexual.

• Estrògens. És la hormona de la feminitat i, encara que no intervé en el desig sexual,
  produeix canvis en el cos (lubricació vaginal, rec sanguini en els genitals) i en el
  comportament (major seducció i benestar). Varia al llarg del cicle menstrual i està molt alta
  durant l’embaràs.

• Progesterona. Durant la gestació també és la gran protagonista i hi ha dubtes de si
  afavoreix el desig sexual (com si fos similar a la testosterona dels homes).

• Prolactina. Aquesta hormona es segrega durant la lactància i l’orgasme, així com també
  després de l’orgasme (període refractari). Es diu que contribueix en la sensació de sacietat
  post-coit, per tant té un efecte inhibitori del desig sexual.

•  Dopamina. És la hormona de l’eufòria, de la motivació, del plaer. Té un paper important en
  la recerca de la trobada sexual.

• Noradrenalina. Hormona de l’excitació prèvia a la relació sexual, com si preparés el cos per
  passar a l’acció.

• Oxitocina. Coneguda com l’hormona de l’amor o l’enamorament. Es troba molt augmentada
  durant el post-part ja que participa en la relació entre mare i fill, però també s’allibera en
  grans quantitats durant l’orgasme produint la sensació de benestar i d’unió entre els dos
  amants.

• Endorfines. És l’hormona del plaer que es segrega durant l’orgasme, així com també
  l’activitat física. Participa en la disminució del dolor.

• Serotonina. Aquesta hormona es relaciona amb l’estat d’ànim, però a nivell sexual
  influencia, si està baixa, amb falta de libido.

Llavors, tenint en compte totes aquestes hormones, podríem dir que al principi de la trobada sexual
per la nostra sang viatjaran hormones com la testosterona, els estrògens, la dopamina, la serotonina i
la noradrenalina que augmentaran moltíssim quan s’arribi a l’orgasme juntament amb l’oxitocina i les
endorfines. Després baixaran quasi totes i la prolactina agafarà el protagonisme.

QUÈ PASSA DURANT L’EMBARÀS? ÉS BO O NO ÉS BO TENIR RELACIONS?
Abans d’entrar en el gruix de l’entrada crec que és important diferenciar entre desig sexual i
excitació. El primer el podríem definir com la motivació o interès en el sexe, en canvi l’excitació és la resposta física que acompanya a un acte sexual. En el cas dels homes l’excitació és bastant
visible, però en el cas de les dones no.
Els factors que poden influir en la manca de desig sexual són problemes amb la parella, disgustos
laborals, falta d’educació sexual, preocupacions familiars, estrès, entre altres factors més externs.
En canvi, els factors que influencien en la manca d’excitació poden ser problemes de salut (per
exemple problemes cardiovasculars o metabòlics) i en el cas de les dones els canvis hormonals
poden tenir un paper més important del que ens pensem.
Durant l’embaràs les hormones que estan més altes i quasi tot el protagonisme el tenen els
estrògens i la progesterona. Si revisem la seva participació durant l’acte sexual veurem que són
hormones que ajuden amb el desig sexual. Amb això vull dir que la dona durant la gestació pot no
notar canvis en quant a les ganes de tenir relacions amb la seva parella. Però també podria
passar que la dona notés menys ganes de tenir relacions i això no ha de fer sentir-la culpable, ja
que hi ha molts altres factors que també hi influencien (tan si estem embarassades com si no).
El cos de la dona pateix una vertadera metamorfosis durant la gestació, cosa evident per a
tothom. Tots aquests canvis poden fer que la futura mare no es senti còmode amb el seu nou cos
i, sobretot cap al final de l’embaràs, es senti pesada o amb poc moviment. Aquest és el moment
on la imaginació per buscar noves postures per mantenir relacions i la comprensió de la parella
han de ser molt importants.
I què sent el bebè durant les relacions? Si recordem, durant l’orgasme les hormones que més
brillen són les endorfines i l’oxitocina. Doncs amb la gran unió que hi ha entre el bebè i la mare,
ell també notarà els seus efectes, l’efecte d’hormones de l’amor, del plaer, de la unió…

LA LACTÀNCIA: QUÈ PASSA SI NO TINC GANES DE TENIR RELACIONS?
Volia acabar l’entrada parlant del silenciat post-part, sobretot quan la lactància està implicada.
La resposta a la pregunta del principi és: lògicament RES!
No és una etapa fàcil per una dona per molts motius: el cansament, les poques hores de son, la
incomoditat cap al nou cos, el còctel hormonal, els comentaris de l’entorn, entre altres. Si a més
l’acompanyant exigeix o insinua que vol tenir relacions sexuals pot derivar a un sentiment de
culpa molt intens. I això pot acabar, per part d’algunes dones, amb relacions sexuals sense tenir-
ne ganes i, fins i tot, amb dolor… El que toca en aquests casos és dir NO, ARA NO ÉS EL
MOMENT.
L’explicació d’aquesta manca de libido també la trobem a les hormones. La hormona protagonista
durant la lactància és la prolactina, la gran inhibidora del desig sexual. Imaginem la intensitat del
seu efecte que puja durant l’orgasme i es manté durant el període refractari. Com llavors hem de
voler tenir relacions?
Si ens mirem el regne animal, no hi ha cap femella que es posi en zel durant la criança. Llavors,
per què nosaltres, de forma biològica, ho hauríem de fer?
Tot i així, si alguna dona en té ganes, que gaudeixi al màxim perquè això serà beneficiós per ella, pel bebè i per la relació.

Marta Seguí, fisioterapeuta.

BIBLIOGRAFIA

•  La ciència del sexo – Pere Estupinyà
• Vagina – Naomi Wolf
• Las relaciones sexuales no adelantan el parto – La Vanguardia (22/11/2012)
  https://www.lavanguardia.com/salud/20121122/54355733171/las-relaciones-sexuales-no-
  adelantan-el-parto.html
•  Compendio de Fisiologia Medica – Guyton & Hall
• El bebè es un mamífero – Dr. Michel Odent