21 Octubre 2020

Vaginosis bacteriana i part prematur

La vaginosis bacteriana es defineix com una condició causada per canvis en la quantitat de certs tipus de bacteris que viuen a la vagina. Aquests bacteris, sols o conjuntament, provoquen una resposta inflamatòria que s’associa a símptomes com secreció vaginal, picor i calentor, vermellor i inflor i/o canvis en l’olor.

En una revisió del 1996 es comparaven diferents estudis per veure la influència de les infeccions bacterianes i els parts prematurs. Es mencionava un estudi finlandès on es remarcava que el part prematur era set vegades major si la dona patia vaginosis bacteriana, donant importància a aquesta xifra ja que les dones no tenien cap altre factor de risc.

En un estudi més recent, del 2000, es mencionava que la relació entre la infecció i el part prematur no era constant al llarg de la gestació. Les infeccions eren menys habituals en els parts prematurs tardans, és a dir, de la setmana 34-36. En canvi, estava present en la majoria dels parts que succeïen abans de la setmana 30 de gestació.

En aquest estudi, es concloïa dient que es desconeixia si la vaginosis realment podia ser la causa del treball de part prematur si no hi havia un colonització bacteriana a nivell uterí. Malgrat això, també es donava importància a l’activació de la resposta inflamatòria local o endotoxines (transportades per la sang de la vagina a l’úter).

Finalment, en un estudi del 2010 es comparaven tres grups de 44, 50 i 56 dones gestants: amb amenaça de part prematur, pre-terme i a terme. Als resultats, es mencionava que aquelles dones que van tenir part prematur van ser significativament positives de vaginosis bacteriana en comparació al grup amb part a terme.

Després d’aquestes lectures, crec que seria interessant donar major importància a l’estat general de la dona gestant. A nivell mèdic es cuida molt el creixement del nadó, però i la mare? Ja hi ha suficient evidència científica que ens indica que l’estat general de la mare influencia en la vida adulta d’aquest nadó, i en aquest cas, els estudis ens diuen que un 10% de les dones embarassades amb una alteració de la mucosa vaginal podrien haver tingut un part prematur degut a aquesta alteració bacteriana, sabent també, que un part prematur condiciona la vida del futur bebè.

Penso que habitualment hi ha por al tractament de les embarassades, veient l’embaràs com una patologia. I sincerament, crec que hauríem de sentir-hi admiració per la fantàstica creació de vida que estan fent.

 

Marta Seguí, fisioterapeuta i psiconeuroimmunòloga.

 

BIBLIOGRAFIA

  • J A McGregor i J I French. (1996). Bacterial vaginosis and preterm birth. The New England Journal of Medicine, 334(20):1337-8.
  • R L Goldenberg , J C Hauth i W W Andrews. (2000). Intrauterine infection and preterm delivery. The New England Journal of Medicine, 342(20):1500-7.
  • Saifon Chawanpaiboon  i Kanjana Pimol. (2010). Bacterial vaginosis in threatened preterm, preterm and term labour. Journal of The Medical Association of Thailand, 93(12):1351-5.
  • Andrew B Onderdonk, Mary L Delaney i Raina N Fichorova. (2016). The Human Microbiome during Bacterial Vaginosis. Clinical Microbiology Reviews, 29(2):223-38.